Nascuda a Barcelona el primer de març de 1985, Berta Paco Sánchez va créixer entre Sitges I Barcelona. Llicenciada en Belles Arts per la UB el 2009, Berta va viure a Londres durant el 2008, on estudià a la London University of Arts, aprofundí en escultura a Saint Martin’s School i participà en diversos seminaris de la Tate Modern Gallery.
De ben jove es va interessar per l’art clàssic i les avantguardes, coneguts a través dels museus d’Itàlia i Holanda. Accedí al món africà mitjançant viatges familiars a Mali, Burkina Fasso, Senegal i Marroc. L’any 2009 exposà en la col·lectiva Sense Títol a la Facultat de Belles Arts de la UB i el 2011 a les Naus del Poblenou. Durant el 2012 va participar a la Fira d’Art de Sitges, va exposar al Casino Societat de l’Amistat de Cadaqués i una obra seva fou seleccionada en la XXVI edició del Concurs de pintura Ramón Sanvisens. Vers 2014 abandona la creació plàstica i, de nou, cerca resposta en la Universitat, reprenent la via de l’estudi, reiniciada a les Universitats Pompeu Fabra de Barcelona i Tor Vergata de Roma.
Berta sempre es mostrà inquieta per la recerca de noves visions de l’espiritualitat, indagant tant amb grups d’artistes connectats amb la natura, com en els mons urbans que li eren més propis. Els seus dibuixos i pintures reflecteixen la vitalitat violenta de la ciutat, alhora que els seus personatges remeten a éssers mitològics de trets animalístics i antropomòrfics. L’expressionisme abstracte de l’Escola de New York, i certes influències del graffiti i del Street Art són presents en l’obra que va realitzar entre 2008 i 2014.
La radicalitat ferotge del seu traç es contraposa a una poètica relacional colorista i lúcida. Berta interpreta plàsticament el seu ric món interior on apareixen apuntades les grans qüestions existencials. El comú denominador en la vida de la Berta fou el compromís social del seu Art .Les seves obres són expressions abstractes de meditacions, vivències i reflexions que esdevenen poemes de formes i colors.
Ella ja no és aquí, però Berta, en la seva curta i intensa vida, ens ha llegat una extensa obra, de fort lirisme, que postula la necessitat de l’Art com a fonament d’un renovat humanisme.
